FILOSOFIA Y CIUDADANÍA

La enseñanza de la Filosofía y ciudadanía en el bachillerato tendrá como finalidad el desarrollo de las siguientes capacidades:

1. Identificar y apreciar el sentido de los problemas filosóficos y emplear con propiedad y rigor los nuevos conceptos y términos asimilados para el análisis y la discusión.
2. Adoptar una actitud crítica y reflexiva ante las cuestiones teóricas y prácticas, fundamentando adecuadamente las ideas.
3. Argumentar de modo coherente el propio pensamiento de forma oral y escrita, contrastándolo con otras posiciones y argumentaciones.
4. Practicar y valorar el diálogo filosófico como proceso de encuentro racional y búsqueda colectiva de la verdad.
5. Analizar y comentar textos filosóficos, tanto en su coherencia interna como en su contexto histórico, identificando los problemas que plantean, así como los argumentos y soluciones propuestas.
6. Utilizar procedimientos básicos para el trabajo intelectual y el trabajo autónomo: búsqueda y selección de información, contraste, análisis, síntesis y evaluación crítica de la misma, promoviendo el rigor intelectual en el planteamiento de los problemas.
7. Adoptar una actitud de respeto de las diferencias y crítica ante todo intento de justificación de las desigualdades sociales y ante toda discriminación, ya sea por sexo, etnia, cultura, creencias u otras características individuales y sociales.
8. Valorar la capacidad normativa y transformadora de la razón para construir una sociedad más justa, en la que exista una verdadera igualdad de oportunidades.
9. Valorar los intentos por construir una sociedad mundial basada en el cumplimiento de los derechos humanos, en la convivencia pacífica y en la defensa de la naturaleza.
10. Consolidar la competencia social y ciudadana fundamentando teóricamente su sentido, valor y necesidad para ejercer una ciudadanía democrática.
11. Desarrollar una conciencia cívica, crítica y autónoma, inspirada en los derechos humanos y comprometida con la construcción de una sociedad democrática, justa y equitativa y con la defensa de la naturaleza, desarrollando actitudes de solidaridad y participación en la vida comunitaria.

CONTENIDOS

1. Contenidos comunes.
a- Como el objetivo de este curso es familiarizar al alumnado con categorías y argumentaciones filosóficas, se utilizará en cada tema textos filosóficos de mediana extensión, sin excluir otro tipo de materiales que respondan a tratamientos pre-filosóficos o extrafilosóficos de la temática en cuestión, pero sólo con carácter preparatorio y auxiliar.
b- Los textos deben responder necesariamente a una pluralidad de orientaciones a fin de reproducir ante el alumnado la complejidad real de los problemas y de sus formulaciones teóricas. Después de familiarizarse con ejemplos claros proporcionados por los textos, el alumnado podrá realizar actividades de reflexión propia, así como participar en debates argumentando sus propias ideas.
c- Así mismo, hay que promover en los estudiantes la capacidad de determinar las propias necesidades de información, concreta y general, y el modo de satisfacerlas acudiendo a obras generales introductorias, diccionarios de Filosofía, etc. La consulta de obras y diversos materiales,en soporte papel o a través de la red, para entender conceptos o problemas, informarse acerca de autores o situarlos históricamente, enseña formas de trabajo y modos de acceso a la información que van a ser indispensables para el trabajo universitario y, en general, para la formación ulterior.

Los contenidos que corresponden a este núcleo son:

- El pensamiento lógico argumentado: la disertación y el debate.
- Análisis y comentario de textos filosóficos y de textos jurídicos, políticos y sociológicos con base filosófica, comprendiendo y empleando con propiedad y rigor los términos y conceptos.
- Los medios de consulta: utilización y discriminación de su autoridad y validez, especialmente cuando se recurra a las TIC.

2. El saber filosófico.
- Filosofía, ciencia y técnica. Otros modelos del saber.
- Las preguntas y problemas fundamentales de la filosofía: realidad, conocimiento y acción.
- La filosofía como racionalidad teórica: verdad y realidad.
- Relación lingüística y simbólica del sujeto con el mundo.
- La filosofía como racionalidad práctica: ética y filosofía política.

3. El ser humano: persona y sociedad.
- La dimensión biológica: evolución y hominización.
- Mente y cuerpo: la conciencia.
- La dimensión humana y la realidad personal: la dignidad
- La dimensión sociocultural: individuo y ser social. La socialización.
- Cultura y civilización. El multiculturalismo
- Concepciones filosóficas del ser humano.
- El sentido de la existencia y el hecho religioso.

4. Filosofía moral y política.
- Los fundamentos de la acción moral: libertad y responsabilidad.
- La justificación moral: juicios y argumentos morales.
- Éticas formales y éticas materiales.
- Las teorías éticas ante los retos de la sociedad actual: felicidad, deber y justicia.
- La construcción filosófica del concepto de ciudadano y de ciudadanía: génesis histórica y fundamentación filosófica.

5.Democracia y ciudadanía.
- Origen y legitimidad del poder político. El contrato social.
- Origen histórico y fundamentos filosóficos del Estado democrático y de derecho.
- Modelos de democracias.
- La acción del Estado de Derecho: promover y defender los derechos humanos, los valores democráticos y la paz.
- Democracia mediática y ciudadanía global.

CRITERIOS DE EVALUACIÓN

1. Reconocer y explicar con precisión y rigor la especificidad de la filosofía distinguiéndola de otros saberes o modos de explicación de la realidad, diferenciando su vertiente teórica y práctica, centrándose en las preguntas y problemas fundamentales.

2. Razonar con argumentaciones bien construidas realizando un análisis crítico y elaborando una reflexión adecuada en torno a los conocimientos adquiridos. Este criterio se podrá comprobar a través del análisis y comentario de textos, la realización de mapas conceptuales, las pruebas escritas, las exposiciones orales y los trabajos monográficos, entre otros procedimientos.

3. Exponer argumentaciones y componer textos propios en los que se logre una integración de las diversas perspectivas y se avance en la formación de un pensamiento autónomo. Algunos elementos valiosos en este sentido, pueden ser: las composiciones filosóficas, las investigaciones individuales y en equipo, la preparación y realización de debates y el diario de clase.

4. Utilizar y valorar el diálogo como forma de aproximación colectiva a la verdad y como proceso interno de construcción de aprendizajes significativos, reconociendo y practicando los valores intrínsecos del diálogo como el respeto mutuo, la sinceridad, la tolerancia, en definitiva, los valores democráticos.

5. Obtener información relevante a través de diversas fuentes, elaborarla, contrastarla y utilizarla críticamente en el análisis de problemas filosóficos, sociológicos y políticos.

6. Conocer y analizar las características específicas de lo humano como una realidad compleja y abierta de múltiples expresiones y posibilidades, profundizando en la dialéctica naturaleza y cultura, de la capacidad de comprender e integrar las diversas dimensiones del ser humano, incidiendo en la importancia de la construcción social y simbólica y valorando las concepciones filosóficas del ser humano y su vigencia actual.

7. Conocer y valorar la naturaleza de las acciones humanas en tanto que libres, responsables, normativas y transformadoras. Con este criterio se trata de comprobar la capacidad para comprender el sentido de la razón práctica y la necesidad de la libertad para realizar acciones morales y, consecuentemente, asumir compromisos ético-políticos tanto en el ámbito personal como social, reflexionando especialmente sobre la búsqueda de la felicidad, la justicia y la universalidad de los valores en la sociedad actual.

8. Comprender y valorar las ideas filosóficas que han contribuido, en distintos momentos históricos a definir la categoría de ciudadano y ciudadana, desde la Grecia clásica hasta la ciudadanía global del mundo contemporáneo, haciendo especial énfasis en la Ilustración y en la fundamentación de los Derechos Humanos;. así como la importancia de reconocer y practicar las virtudes cívicas que posibilitan una convivencia democrática en el marco universal de los Derechos Humanos

9. Reconocer y analizar los conflictos latentes y emergentes de las complejas sociedades actuales, sus logros y dificultades, sus cambios y retos más importantes que contextualizan la actividad socio-política del ciudadano, manifestando una actitud crítica ante todo intento de justificación de las desigualdades sociales o situaciones de discriminación.
Problemas sociales y políticos relevantes de la sociedad actual (anomia, desarraigo, falta de cohesión, debilidad o exacerbación del sentimiento de pertenencia, conflictos relacionados con las diferencias culturales, con las desigualdades socio-económicas y de género, etc.) y los logros e intentos de solución que ofrecen los ordenamientos jurídicos y los sistemas de participación democrática. Asimismo, trata de evaluar la actitud que han desarrollado los alumnos ante dichos problemas sociales y políticos.

10. Señalar las diferentes teorías acerca del origen del poder político y su legitimación, identificando las que fundamentan el Estado democrático y de derecho y analizar los modelos de participación y de integración en la compleja estructura social de un mundo en proceso de globalización.

____________________________________________________________________________________

Objetius

L'ensenyança de la Filosofia i ciutadania en el batxillerat tindrà com a finalitat el desenrotllament de les capacitats següents:

1. Identificar i apreciar el sentit dels problemes filosòfics i emprar amb propietat i rigor els nous conceptes i termes assimilats per a l'anàlisi i la discussió.
2. Adoptar una actitud crítica i reflexiva davant de les qüestions teòriques i pràctiques, fonamentant adequadament les idees.
3. Argumentar de mode coherent el propi pensament de forma oral i escrita, contrastant-ho amb altres posicions i argumentacions.
4. Practicar i valorar el diàleg filosòfic com a procés de trobada racional i recerca col·lectiva de la veritat.
5. Analitzar i comentar textos filosòfics, tant en la seua coherència interna com en el seu context històric, identificant els problemes que plantegen, així com els arguments i solucions proposades.
6. Utilitzar procediments bàsics per al treball intel·lectual i el treball autònom: recerca i selecció d'informació, contrast, anàlisi, síntesi i avaluació crítica d'esta, promovent el rigor intel·lectual en el plantejament dels problemes.
7. Adoptar una actitud de respecte de les diferències i crítica primer que res intent de justificació de les desigualtats socials i davant de tota discriminació, ja siga per sexe, ètnia, cultura, creences o altres característiques individuals i socials.
8. Valorar la capacitat normativa i transformadora de la raó per a construir una societat més justa, en la que existisca una verdadera igualtat d'oportunitats.
9. Valorar els intents per construir una societat mundial basada en el compliment dels drets humans, en la convivència pacífica i en la defensa de la naturalesa.
10. Consolidar la competència social i ciutadana fonamentant teòricament el seu sentit, valor i necessitat per a exercir una ciutadania democràtica.
11. Desenrotllar una consciència cívica, crítica i autònoma, inspirada en els drets humans i compromesa amb la construcció d'una societat democràtica, justa i equitativa i amb la defensa de la naturalesa, desenvolupant actituds de solidaritat i participació en la vida comunitària.

CONTINGUTS

1. Continguts comuns.
a- Com l'objectiu d'este curs és familiaritzar l'alumnat amb categories i argumentacions filosòfiques, s'utilitzarà en cada tema textos filosòfics de mitjana extensió, sense excloure un altre tipus de materials que responguen a tractaments prefilosòfics o extrafilosòfics de la temàtica en qüestió, però només amb caràcter preparatori i auxiliar.
b- Els textos han de respondre necessàriament a una pluralitat d'orientacions a fi de reproduir davant de l'alumnat la complexitat real dels problemes i de les seues formulacions teòriques. Després de familiaritzar-se amb exemples clars proporcionats pels textos, l'alumnat podrà realitzar activitats de reflexió pròpia, així com participar en debats argumentant les seues pròpies idees.
c- Així mateix, cal promoure en els estudiants la capacitat de determinar les pròpies necessitats d'informació, concreta i general, i el mode de satisfer-les acudint a obres generals introductòries, diccionaris de Filosofia, etc. La consulta d'obres i diversos materials,en suport paper o a través de la xàrcia, per a entendre conceptes o problemes, informar-se sobre autors o situar-los històricament, ensenya formes de treball i modes d'accés a la informació que seran indispensables per al treball universitari i, en general, per a la formació ulterior.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- El pensament lògic argumentat: la dissertació i el debat.
- Anàlisi i comentari de textos filosòfics i de textos jurídics, polítics i sociològics amb base filosòfica, comprenent i emprant amb propietat i rigor els termes i conceptes.
- Els mitjans de consulta: utilització i discriminació de la seua autoritat i validesa, especialment quan es recórrega a les TIC.

2. El saber filosòfic.
- Filosofia, ciència i tècnica. Altres models del saber.
- Les preguntes i problemes fonamentals de la filosofia: realitat, coneixement i acció.
- La filosofia com a racionalitat teòrica: veritat i realitat.
- Relació lingüística i simbòlica del subjecte amb el món.
- La filosofia com a racionalitat pràctica: ètica i filosofia política.

3. El ser humà: persona i societat.
- La dimensió biològica: evolució i hominización.
- Ment i cos: la consciència.
- La dimensió humana i la realitat personal: la dignitat
- La dimensió sociocultural: individu i ser social. La socialització.
- Cultura i civilització. El multiculturalisme
- Concepcions filosòfiques del ser humà.
- El sentit de l'existència i el fet religiós.

4. Filosofia moral i política.
- Els fonaments de l'acció moral: llibertat i responsabilitat.
- La justificació moral: juís i arguments morals.
- Ètiques formals i ètiques materials.
- Les teories ètiques davant dels reptes de la societat actual: felicitat, deure i justícia.
- La construcció filosòfica del concepte de ciutadà i de ciutadania: gènesi històrica i fonamentació filosòfica.

5.Democràcia i ciutadania.
- Origen i legitimitat del poder polític. El contracte social.
- Origen històric i fonaments filosòfics de l'Estat democràtic i de dret.
- Models de democràcies.
- L'acció de l'Estat de Dret: promoure i defendre els drets humans, els valors democràtics i la pau.
- Democràcia mediàtica i ciutadania global.

CRITERIS D'AVALUACIÓ

1. Reconéixer i explicar amb precisió i rigor l'especificitat de la filosofia distingint-la d'altres saberes o modes d'explicació de la realitat, diferenciant la seua vessant teòrica i pràctica, centrant-se en les preguntes i problemes fonamentals.

2. Raonar amb argumentacions ben construïdes realitzant una anàlisi crítica i elaborant una reflexió adequada entorn dels coneixements adquirits. Este criteri es podrà comprovar a través de l'anàlisi i comentari de textos, la realització de mapes conceptuals, les proves escrites, les exposicions orals i els treballs monogràfics, entre altres procediments.

3. Exposar argumentacions i compondre textos propis en què s'aconseguisca una integració de les diverses perspectives i se avanç en la formació d'un pensament autònom. Alguns elements valuosos en este sentit, poden ser: les composicions filosòfiques, les investigacions individuals i en equip, la preparació i realització de debats i el diari de classe.

4. Utilitzar i valorar el diàleg com a forma d'aproximació col·lectiva a la veritat i com a procés intern de construcció d'aprenentatges significatius, reconeixent i practicant els valors intrínsecs del diàleg com el respecte mutu, la sinceritat, la tolerància, en definitiva, els valors democràtics.

5. Obtindre informació rellevant a través de diverses fonts, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la críticament en l'anàlisi de problemes filosòfics, sociològics i polítics.

6. Conéixer i analitzar les característiques específiques d'allò humà com una realitat complexa i oberta de múltiples expressions i possibilitats, aprofundint en la dialèctica naturalesa i cultura, de la capacitat de comprendre i integrar les diverses dimensions del ser humà, incidint en la importància de la construcció social i simbòlica i valorant les concepcions filosòfiques del ser humà i la seua vigència actual.

7. Conéixer i valorar la naturalesa de les accions humanes en tant que lliures, responsables, normatives i transformadores. Amb este criteri es tracta de comprovar la capacitat per a comprendre el sentit de la raó pràctica i la necessitat de la llibertat per a realitzar accions morals i, conseqüentment, assumir compromisos eticopolítics tant en l'àmbit personal com social, reflexionant especialment sobre la recerca de la felicitat, la justícia i la universalitat dels valors en la societat actual.

8. Comprendre i valorar les idees filosòfiques que han contribuït, en distints moments històrics a definir la categoria de ciutadà i ciutadana, des de la Grècia clàssica fins a la ciutadania global del món contemporani, fent especial èmfasi en la Il·lustració i en la fonamentació dels Drets Humans;. així com la importància de reconéixer i practicar les virtuts cíviques que possibiliten una convivència democràtica en el marc universal dels Drets Humans

9. Reconéixer i analitzar els conflictes latents i emergents de les complexes societats actuals, els seus èxits i dificultats, els seus canvis i reptes més importants que contextualitzen l'activitat sociopolítica del ciutadà, manifestant una actitud crítica primer que res intent de justificació de les desigualtats socials o situacions de discriminació.
Problemes socials i polítics rellevants de la societat actual (anomia, desarrelament, falta de cohesió, debilitat o exacerbació del sentiment de pertinença, conflictes relacionats amb les diferències culturals, amb les desigualtats socioeconòmiques i de gènere, etc.) i els èxits i intents de solució que oferixen els ordenaments jurídics i els sistemes de participació democràtica. Així mateix, tracta d'avaluar l'actitud que han desenvolupat els alumnes davant dels dits problemes socials i polítics.

10. Assenyalar les diferents teories sobre l'origen del poder polític i la seua legitimació, identificant les que fonamenten l'Estat democràtic i de dret i analitzar els models de participació i d'integració en la complexa estructura social d'un món en procés de globalització.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Web Analytics by Controlia
var controliauid="2401"; var controliacp="1689";