Emmanuel Kant (1724 - 1804)

CONTEXTUALIZACIÓN  

  1.1.     Vida   DE   I. Kant

         Manuel Kant nace el 22 de abril de 1724 en Konisberg, capital del ducado de Prusia.

Es su madre, una mujer de  religiosidad pietista, la que se encarga de la educación de su hijo Manuel, dejando en él una huella muy marcada. "Jamás olvidaré a mi madre, pues ella fue la primera en sembrar y alimentar en mí la semilla del bien."

 Tras nueve años de estudios en el Collegium Fridericianum, en 1740 ingresa en la Universidad de Komsherg. En esta Universidad recibe una formación filosófica de carácter racionalista, en la línea de Christian Wolff, y se pone también en contacto con las investigaciones físicas de Newton. Lo más importante, no obstante, es que durante los seis años de sus estudios universitarios -deja la Universidad en 1746- decide dedicarse a la docencia científica, a pesar de que no posee la base económica necesaria para ello, sobre todo desde la muerte de su padre, ocurrida ese mismo año.

Por este motivo, de 1746 a 1755 tiene que dedicarse a ejercer como profesor de clases particulares para poder ganarse la vida. En 1755 abandona esta labor para presentarse a oposiciones en la Universidad en que había estudiado. Es designado en un primer momento profesor auxiliar de Filosofía y en 1770 ocupa la cátedra de Lógica y Metafísica.

En 1786 es elegido rector de la Universidad por primera vez, la segunda lo sería en 1788  y en 1792 decano de la Facultad de Filosofía y de toda la Academia.

      Kant fue un hombre metódico a lo largo de toda su vida y sus costumbres sufrieron muy pequeños cambios durante su etapa de dedicación a la docencia, a pesar de que sus funciones fueran diferentes En el cumplimiento de estos horarios era tan rígido que, según se dice, algunos ciudadanos de Kónisberg ajustaban sus relojes basándose en los horarios del filósofo.

A partir de 1794 fue retirándose paulatinamente de sus funciones docentes y en 1797 abandon definitivamente sus actividades como profesor.  Murió el 12 de febrero de 1804, sin haber salido nunca del término municipal de su ciudad natal.

 Sus obras más importantes son de su etapa crítica :

Crítica de la razón pura, 1781.

Prolegómenos a toda metafísica futura, 1783.

Fundamentos de la metafísica de las costumbres, 1785.

Crítica de la razón práctica, 1788.

Crítica del juicio, 1790.

La religión dentro de los límites de la mera razón,1793

Antropología desde el punto de vista pragmático, 1798.

 

    Influencias en la obra de Kant

 Kant se encuentra en el cruce de las cuatro grandes corrientes filosóficas que surcan el siglo XVIII.

  1. En la primera etapa de su vida, Kant vive el espíritu de la Ilustración. La confianza en la razón, en una razón usada independientemente, en una razón que no admite ninguna imposición desde fuera de ella misma, así como la valoración de la  obra de Newton, son rasgos fundamentales de su mentalidad.
  2. Desde el punto de vista filosófico, los autores que valora más el joven Kant son los racionalistas. Su formación filosófica se hace siguiendo las enseñanzas de Wolff y de hecho, cuando Kant ingresa en la Universidad sus primeros escritos tratan sobre las relaciones entre el pensamiento de Descartes y el de Leibniz.
  3. La tercera corriente que influye en su pensamiento, provocando un primer conflicto con su mentalidad anterior, es la que proviene de Rousseau. El mismo Kant confiesa en 1764 que había puesto  todas sus esperanzas en las ciencias  hasta el día en que la lectura de Rousseau le había convencido de que los progresos de las ciencias y de las artes no conseguían hacer que los hombres fueran ni mejores ni más dichosos.
  4. Y, por último, el pensamiento que va a hacer que Kant se tenga que plantear los   problemas desde una nueva perspectiva, dando origen además a su llamada "etapa crítica" (alrededor de 1770), es el de Hume. Hume saca a Kant del "sueño dogmáti- co" en el que se encontraba sumido hasta esta etapa de su vida y orienta su filosofía por unos derroteros radicalmente distintos.

                               Como consecuencia de estas influencias, algunas de ellas encontradas, Kant se ve enfrentado a una serie de problemas a los que trata de dar solución:

 1.° En primer  lugar,  el problema del conocimiento en general. Este problema no es nuevo. Toda filosofía tiene que enfrentarse con él.

 Lo que ocurre es que, en el mundo moderno, es el problema fundamental y el más urgente Además, la filosofía de la época había llevado el tema a un callejón sin salida: mientras que el racionalismo, partiendo de la conciencia, mantenía que lo verdadero, lo "real", era lo coherente, lo lógico, y que lo proveniente de los sentidos no era fiable, el empirismo situaba  en el conocimiento sensible, en la experiencia,  la base del conocimiento auténtico; al  margen de la experiencia ningún conocimiento es posible y la razón no puede hacer otra cosa que juzgar con las ideas que el hombre adquiere por su mediación. Kant trata de llevar a cabo una síntesis de racionalismo y empirismo: acepta el principio empirista del conocimiento pero no quiere renunciar a la metafísica. Su planteamiento será: ¿es la metafísica una ciencia? ¿qué es ser ciencia?

2.° Un segundo problema, totalmente relacionado con el anterior, es el de fundamentar  la   moral, el de señalar cómo debe comportarse el ser humano y cuáles son las bases sobre las que se asienta la exigencia de ese comportamiento. Puesto que la religión  -que había servido de base y dotado de contenido a la moral hasta esa época- ya no puede desempeñar el mismo papel en un siglo que  proclama la independencia de la razón. Era necesario, pues, buscar una moral, independiente de la tradición religiosa, que quisiera lo bueno por convencimiento -y no por imposición o por temor- y que contribuyera a liberar a los hombres.

                      Consideraremos la ilustración no tanto como período histórico sino ante todo como una actitud intelectual ante la realidad, actitud “emblemáticamente” representada por Kant. La ilustración representa una clara conciencia de ruptura con el pasado histórico, simbólicamente configurada en la contraposición sombra-luz (siglo de las luces) o “infancia-mayoría de edad”.

El proyecto ilustrado se concibe a sí mismo (Kant es un buen ejemplo) como un esfuerzo común transformación y mejora de la humanidad mediante el desarrollo de la naturaleza racional del ser humano:

 - PROGRESO hacia un mundo mejor al tiempo que se juzga un deficiente empleo de la capacidad racional del ser humano. La fuerza de la que el hombre dispone para alcanzar ese estado de “emancipación” es la razón. Se requiere -individualmente- decisión, coraje, valentía. El lema Sapere aude (“atrevete a saber” ) es la divisa de la Ilustración: el que no es capaz de seguir exclusivamente a su propia razón permanece aún en estado de “minoría de edad ”, no ha llegado a su madurez como ser humano.

- AUTONOMÍA. La razón ilustrada pretende ser suficiente en sí y por sí misma , por lo que se exige, en consecuencia, confianza en ella y la decisión de servirse de ella sin otros límites que los que vengan dados por su propia naturaleza.

- CRITICA.  Surge así la necesidad de “conocer la propia razón” ya que ha de ser ella la única guía del hombre  en el conocimiento. La “filosofía crítica” de Kant es, en gran medida, la respuesta a esta necesidad sentida de analizar (clarificar) la razón. Somete el ámbito del conocimiento al tribunal implacable de la Razón.

Proyecto Filosófico

El más importante filósofo del siglo XVIII. Con Kant (Königsberg, 1724 - 1804) se llega a la síntesis entre las dos corrientes que le preceden: el empirismo (Hume) y el racionalismo (Descartes).

Empirismo y Racionalismo llevaron a la ciencia a una situación de absurdo.

-          El Racionalismo asegura que es la razón quien genera los conceptos e ideas, lo que lleva a tener una ciencia totalmente alejada de la realidad, ya que está alejada del mundo físico.

-          Mientras, el Empirismo, al asegurar que todo conocimiento tiene su origen en la experiencia, nos deja una ciencia que sí tiene relación con el mundo real pero, por contra, nunca podrá ser universal.

Acepta el presupuesto empirista pero no quiere renunciar a la metafísica, por ello a firma que:

Aunque todo conocimiento comienza con la experiencia, no todo en el conocimiento  procede de la experiencia

El conocimiento está formado por la información objetiva de las cosas sensibles y las capacidades subjetivas del sujeto que conoce y que son condición de posibilidad del propio conocimiento.

Conocimiento= Sujeto (a  priori) + Objeto (a  posteriori)

¿Cómo lleva a cabo este proyecto?

 El objetivo de la filosofía es:

-          Establecer los límites en los cuales es posible un conocimiento científico de la naturaleza. ¿Qué es lo que puedo conocer? De ello se ocupa la ciencia y la metafísica. Establecer los principios dentro de los cuales es posible un conocimiento científico de la naturaleza, es decir, responder a la pregunta: ¿qué puedo conocer? El problema del conocimiento es abordado por Kant de modo prioritario en la "Crítica de la Razón Pura" (CRP)

-          Definir y justificar los principios de la acción y las condiciones de la libertad. ¿Qué es lo que debo hacer? Este es el campo de la moral. Establecer y justificar los principios que deben regular la acción moral o política y precisar las condiciones de la libertad, esto es, dar respuesta a la cuestión ¿qué debo hacer? Al problema de la moral Kant dedica la "Crítica de la Razón Práctica" y la "Metafísica de las costumbres"

-          Descubrir cuál es el destino del hombre y las condiciones para su relación. ¿Qué es lo que puedo esperar? Aquí entramos en el ámbito de la religión. Perfilar, de cara al futuro, el destino último del hombre y las condiciones y posibilidades de su realización, es decir, responder a la pregunta ¿qué me cabe esperar? Problema de la religión y la política que Kant trata, entre otras, en las obras "La religión dentro de los límites de la mera razón" y "La paz perpetua"

-          Existe una pregunta que engloba a las anteriores: ¿Qué es el hombre? en cuya respuesta se cumple el concepto de filosofía esbozado ya que el hombre es el ser al que le es dado conocer, hacer y esperar.

 

 

 

CONTEXTUALITZACIÓ

  1.1.     Vida   D'I  . Kant
         Manuel Kant naix el 22 d'abril de 1724 en Konisberg, capital del ducat de Prússia.
És sa mare, una dona de  religiositat pietista, la que s'encarrega de l'educació del seu fill Manuel, deixant en ell una empremta molt marcada. "Mai oblidaré ma mare, perquè ella va ser la primera a sembrar i alimentar en mi la llavor del bé."
 Després de nou anys d'estudis en el Collegium Fridericianum, en 1740 ingressa en la Universitat de Komsherg. En esta Universitat rep una formació filosòfica de caràcter racionalista, en la línia de Christian Wolff, i es posa també en contacte amb les investigacions físiques de Newton. El més important, no obstant això, cal durant els sis anys dels seus estudis universitaris -deixa la Universitat en 1746- decidix dedicar-se a la docència científica, a pesar que no posseïx la base econòmica necessària per a això, sobretot des de la mort de son pare, ocorreguda eixe mateix any.
Per este motiu, de 1746 a 1755 ha de dedicar-se a exercir com a professor de classes particulars per a poder guanyar-se la vida. En 1755 abandona esta labor per a presentar-se a oposicions en la Universitat en què havia estudiat. És designat en un primer moment professor auxiliar de Filosofia i en 1770 ocupa la càtedra de Lògica i Metafísica. En 1786 és elegit rector de la Universitat per primera vegada, la segona ho seria en 1788  i en 1792 degà de la Facultat de Filosofia i de tota l'Acadèmia.
Kant va ser un home metòdic al llarg de tota la seua vida i els seus costums, van sofrir molt xicotets canvis durant la seua etapa de dedicació a la docència, a pesar
 que les seues funcions foren diferents En el compliment d'estos horaris era tan rígid que, segons es diu, alguns ciutadans de Kónisberg ajustaven els seus rellotges basant-se en els horaris del filòsof.
A partir de 1794 va ser retirant-se gradualment de les seues funcions docents i en 1797 va abandonar definitivament les seues activitats com a professor.
Va morir el 12 de febrer de 1804, sense haver eixit mai del terme municipal de la seua ciutat natal.
 Les seues obres més importants són de la seua etapa crítica :


Crítica de la raó pura, 1781.
Prolegòmens a tota metafísica futura, 1783.
Fonaments de la metafísica dels costums, 1785.
Crítica de la raó pràctica, 1788.
Crítica del juí, 1790.
La religió dins dels límits de la mera raó,1793
Antropologia des del punt de vista pragmàtic, 1798.
 

    Influències en l'obra de Kant
 Kant es troba en l'encreuament dels quatre grans corrents filosòfics que solquen el segle XVIII.

1.     En la primera etapa de la seua vida, Kant viu l'esperit de la Il·lustració. La confiança en la raó, en una raó usada independentment, en una raó que no admet cap imposició des de fora d'ella mateixa, així com la valoració de l'obra  de Newton, són traços fonamentals de la seua mentalitat.
2.     Des del punt de vista filosòfic, els autors que valora més el jovençà Kant són els racionalistes. La seua formació filosòfica es fa seguint les ensenyances de Wolff i de fet, quan Kant ingressa en la Universitat els seus primers escrits tracten sobre les relacions entre el pensament de Descartes i el de Leibniz.
3.     El tercer corrent que influïx en el seu pensament, provocant un primer conflicte amb la seua mentalitat anterior, és la que prové de Rousseau. El mateix Kant confessa en 1764 que havia posat  totes les seues esperances en les ciències  fins al dia en què la lectura de Rousseau li havia convençut que els progressos de les ciències i de les arts no aconseguien fer que els hòmens foren ni millors ni més feliços.
4.     I, finalment, el pensament que farà que Kant s'haja de plantejar els   problemes des d'una nova perspectiva, donant origen a més a la seua crida "etapa crítica" (al voltant de 1770), és el de Hume. Hume saca a Kant del "son dogmáti- co" en el que es trobava sumit fins esta etapa de la seua vida i orienta la seua filosofia per uns direccions radicalment distints.

                               Com a conseqüència d'estes influències, algunes d'elles trobades, Kant es veu enfrontat a una sèrie de problemes a què tracta de donar solució:
 
 1.° En primer  lloc,  el problema del coneixement en general. Este problema no és nou. Tota filosofia ha d'enfrontar-se amb ell.
     El que ocorre és que, en el món modern, és el problema fonamental i el més urgent A més, la filosofia de l'època havia portat el tema a un atzucac: mentre que el racionalisme, partint de la consciència, mantenia que la veritat, el "real", era allò coherent, el lògic, i que allò provinent dels sentits no era fiable, l'empirisme situava  en el coneixement sensible, en l'experiència,  la base del coneixement autèntic; al  marge de l'experiència cap coneixement és possible i la raó no pot fer una altra cosa que jutjar amb les idees que l'home adquirix per la seua mediació. Kant tracta de dur a terme una síntesi de racionalisme i empirisme: accepta el principi empirista del coneixement però no vol renunciar a la metafísica. El seu plantejament serà: és la metafísica una ciència? què és ser ciència?

2.° Un segon problema, totalment relacionat amb l'anterior, és el de fonamentar  la   moral, el d'assenyalar com ha de comportar-se el ser humà i quines són les bases sobre les quals s'assenta l'exigència d'eixe comportament. Ja que la religió  -que havia servit de base i dotat de contingut a la moral fins eixa època- ja no pot exercir el mateix paper en un segle que  proclama la independència de la raó. Era necessari, perquè, buscar una moral, independent de la tradició religiosa, que volguera allò bo per convenciment -i no per imposició o per temor- i que contribuïra a alliberar els hòmens.

 

                                  Considerarem la il·lustració no tant com a període històric sinó primer que res com una actitud intel·lectual davant de la realitat, actitud “emblemàticament” representada per Kant. La il·lustració representa una clara consciència de ruptura amb el passat històric, simbòlicament configurada en la contraposició ombra-llum (segle de les llums) o “infància-majoria d'edat”.
El projecte il·lustrat es concep a si mateix (Kant és un bon exemple) com un esforç comú de transformació i millora de la humanitat per mitjà del desenrotllament de la naturalesa racional del ser humà:


 - PROGRÉS cap a un món millor al mateix temps que es jutja una deficient ocupació de la capacitat racional del ser humà. La força de què l'home disposa per a aconseguir eixe estat de “emancipació” és la raó. Es requerix -individualment- decisió, coratge, valentia. El lema Sapere aude (“atrevix-te a saber” ) és la divisa de la Il·lustració: el que no és capaç de seguir exclusivament a la seua pròpia raó roman encara en estat de “minoria d'edat ”, no ha arribat a la seua maduresa com ser humà.


- AUTONOMIA. La raó il·lustrada pretén ser prou en si i per si mateixa , per la qual cosa s'exigix, en conseqüència, confiança en ella i la decisió de servir-se d'ella sense altres límits que els que vinguen daus per la seua pròpia naturalesa.


- CRITICA.  Sorgix així la necessitat de “conéixer la pròpia raó” ja que ha de ser ella l'única guia de l'home  en el coneixement. La “filosofia crítica” de Kant és, en gran manera, la resposta a esta necessitat sentida d'analitzar (aclarir) la raó. Sotmet l'àmbit del coneixement al tribunal implacable de la Raó.


Projecte Filosòfic


El més important filòsof del segle XVIII. Amb Kant (Königsberg, 1724 - 1804) s'arriba a la síntesi entre els dos corrents que li precedixen: l'empirisme (Hume) i el racionalisme (Descartes).
Empirisme i Racionalisme van portar a la ciència a una situació d'absurd.
-       El Racionalisme assegura que és la raó qui genera els conceptes i idees, la qual cosa porta a tindre una ciència totalment allunyada de la realitat, ja que està allunyada del món físic.
-       Mentrestant, l'Empirisme, a l'assegurar que tot coneixement té el seu origen en l'experiència, ens deixa una ciència que sí que té relació amb el món real però, per contra, mai podrà ser universal.
Accepta el pressupost empirista però no vol renunciar a la metafísica, per això a firma que:


Encara que tot coneixement comença amb l'experiència, no tot en el coneixement  procedix de l'experiència
El coneixement està format per la informació objectiva de les coses sensibles i les capacitats subjectives del subjecte que coneix i que són condició de possibilitat del propi coneixement.
Conocimiento= Subjecte (a  priori) + Objecte (a  posteriori)

 

 

Com du a terme este projecte?
 L'objectiu de la filosofia és:


-       Establir els límits en els quals és possible un coneixement científic de la naturalesa. Què és el que puc conéixer? D'això s'ocupa la ciència i la metafísica. Establir els principis dins dels quals és possible un coneixement científic de la naturalesa, és a dir, respondre a la pregunta: què puc conéixer? El problema del coneixement és abordat per Kant de mode prioritari en la "Crítica de la Raó Pura" (CRP)


-       Definir i justificar els principis de l'acció i les condicions de la llibertat. Què és el que he de fer? Este és el camp de la moral. Establir i justificar els principis que han de regular l'acció moral o política i precisar les condicions de la llibertat, açò és, donar resposta a la qüestió què he de fer? Al problema de la moral Kant dedica la "Crítica de la Raó Pràctica" i la "Metafísica dels costums"


-       Descobrir quin és el destí de l'home i les condicions per a la seua relació. Què és el que puc esperar? Ací entrem en l'àmbit de la religió. Perfilar, de cara al futur, el destí últim de l'home i les condicions i possibilitats de la seua realització, és a dir, respondre a la pregunta què em cal esperar? Problema de la religió i la política que Kant tràfic, entre altres, en les obres "La religió dins dels límits de la mera raó" i "La pau perpètua"


-       Hi ha una pregunta que engloba a les anteriors: Què és l'home? en la resposta del qual es complix el concepte de filosofia esbossat ja que l'home és el ser a què li és dau conéixer, fer i esperar.